Recuperar coherència en un món interdependent
Cada dia utilitzem aigua, energia, materials i tecnologia. Comprem, treballem, aprenem, ens comuniquem i prenem decisions amb eines que ens faciliten moltes tasques.
Però sovint només veiem una petita part del que passa.
Una tovalloleta desapareix pel vàter. Un objecte desapareix quan el llencem. Una dada deixa de ser visible quan premem «acceptar». Una resposta apareix en segons quan preguntem a una intel·ligència artificial.
Són accions quotidianes, però totes continuen més enllà del moment en què deixem de veure-les.
Utilitzen recursos, recorren infraestructures, afecten altres persones, generen residus o creen noves dependències.
Eco R(t) parteix d’una idea senzilla: una acció no acaba allà on deixem de veure-la.
Formem part del sistema
Què hi ha darrere de les coses que fem cada dia?
D’on provenen els materials d’un producte? Què passa amb allò que llencem? Quanta energia necessita una eina digital? Què passa amb les nostres dades? Qui participa en una decisió quan una part del procés està automatitzada?
Quan ampliem la mirada, apareixen connexions que abans passaven desapercebudes.
La natura, les persones, les comunitats, la tecnologia i l’economia no funcionen de manera independent. Una decisió presa en un punt pot generar conseqüències en molts altres.
No estem fora dels sistemes que transformem. En formem part.
Fer millor no sempre significa fer més
Quan detectem un problema, sovint intentem millorar allò que ja fem. Reciclem. Reduïm el consum. Digitalitzem. Substituïm un material per un altre. Busquem una tecnologia més eficient.
Tot això pot ser útil. Però no sempre és suficient.
Podem reduir el paper d’un procediment que continua sent innecessari. Podem comprar un producte reciclable que realment no necessitàvem. Podem digitalitzar un procés que ja era massa complicat. Podem incorporar una tecnologia que ens estalvia temps i, alhora, crear una nova dependència.
Per això, abans de preguntar-nos com podem fer millor una cosa, de vegades necessitem una pregunta anterior:
Encara té sentit fer-la?
Aturar, revisar, adaptar o deixar anar també poden formar part del canvi.
De la sostenibilitat a la coherència
La bona intenció no sempre és suficient.
Un projecte orientat a la transició ecològica també necessita comprendre el context en què actua, els recursos disponibles, els seus límits i els efectes reals de les decisions que pren.
Per això Eco R(t) no entén la sostenibilitat com un resultat final, sinó com un procés que necessita observació, revisió i capacitat d’ajust.
Una mirada ecocèntrica amplia el focus.
Les necessitats humanes continuen sent importants, però no s’observen de manera aïllada. Les persones formem part de comunitats, utilitzem tecnologies, depenem de recursos i convivim amb altres formes de vida dins d’ecosistemes que tenen els seus propis límits.
La pregunta deixa de ser només:
Com podem reduir l’impacte?
i incorpora:
Com podem recuperar coherència entre el que necessitem, el que fem i les conseqüències que generem?
Natura
L’aigua, l’energia, els materials, el territori i la biodiversitat fan possible la nostra vida i tenen límits que no podem ignorar.
Societat
Una transformació difícilment serà sostenible si deixa persones enrere, augmenta desigualtats o trasllada el problema a una altra comunitat.
Tecnologia
La tecnologia amplia les nostres possibilitats, però també consumeix recursos, modifica hàbits i pot crear noves dependències.
Cap d’aquestes dimensions existeix sola. La coherència apareix en la manera com es relacionen.
Què podem fer diferent?
Canviar la mirada també permet descobrir altres maneres d’actuar.
Potser no necessitem substituir, sinó reparar.
Potser no necessitem comprar, sinó compartir.
Potser no necessitem crear un recurs nou, sinó adaptar el que ja existeix.
Potser podem reduir allò que no aporta prou valor.
I, en alguns casos, potser necessitem deixar de fer.
No hi ha una única resposta vàlida per a tots els contextos.
L’objectiu és trobar accions proporcionades a cada situació i prou flexibles per poder-les revisar quan la realitat canviï.
Eco R(t) en acció
Campanya ATCM — Aquí també comença el mar
Una persona utilitza una tovalloleta humida. La llença al vàter, tira de la cadena, i desapareix.
O això sembla.
La tovalloleta continua el seu recorregut per la xarxa de sanejament. Com que no es desfà com el paper higiènic, pot contribuir a obturacions, dificultar la gestió de les aigües residuals i generar impactes més enllà del lloc on s’ha produït el gest.
El problema no comença al mar. Comença molt abans.
D’aquesta constatació va néixer l’any 2021 la campanya ATCM — Aquí També Comença el Mar.
Una acció senzilla, repetible i realista
ATCM vol fer visible la relació entre una acció quotidiana i un sistema molt més ampli.
El que llencem al vàter entra en una xarxa compartida. El que passa a casa pot tenir conseqüències fora de casa.
Però conèixer aquesta relació no sempre és suficient per modificar un hàbit. El recordatori ha d’arribar en el moment adequat.
Per això, un dels principals recursos d’ATCM són els adhesius informatius per a inodors, situats just al lloc on es produeix la decisió.
Vàter o paperera?
La impressió dels adhesius en català, castellà i portuguès va ser possible gràcies a la col·laboració d’Epson.
Un gest concret
Evitar llençar residus no orgànics al vàter.
No necessita una gran infraestructura ni exigeix un esforç difícil de mantenir.
La seva força està en la repetició.
El mateix recordatori pot acompanyar centenars de petites decisions i adaptar-se a contextos diferents.
Llars i comunitats
Per prevenir incidències i incorporar un hàbit senzill de responsabilitat ambiental.
Centres educatius
Per treballar el cicle de l’aigua, els residus i la relació entre les nostres accions quotidianes i els ecosistemes.
Entitats i administracions
Com a recurs de sensibilització i prevenció vinculat a la gestió responsable de l’aigua i el sanejament.
També al lloc de treball
Hi ha activitats professionals on l’aigua i el sanejament formen part del dia a dia, com restaurants, perruqueries o centres d’estètica.
En aquests espais, una gestió adequada dels residus ajuda a prevenir incidències i reforça la responsabilitat sobre allò que acaba entrant a la xarxa de sanejament.
L’adhesiu pot situar-se al bany o en altres punts adequats de l’establiment, tant com a recordatori intern com per fer visible aquesta pràctica entre clients i persones usuàries.
No és una etiqueta comercial.
És un compromís quotidià amb una manera més responsable de relacionar-nos amb l’aigua.
Suma’t a aquest Hàbit Heroi!
Si formes part d’una entitat, centre educatiu, comunitat o organització i vols impulsar ATCM al teu entorn, pots contactar amb nosaltres a info@ribonacci.com